Et recordo, et recordo molt, no t'oblido. A l'hort m'ensenyaves l'olor de cada planta, de cada flor, collíem cireres i no esperàvem, ens les menjàvem com si féssim una malifeta, els ocells, els teus amics, venien a buscar les engrunetes de pa que els donaves, tu em vas ensenyar a anar en bici i em deies:
- Mira endavant, pedala, pedala...
I sense dir res em deixaves anar i jo corria, corria fins que queia i em recollies de seguida. Anàvem d'excursió i ens emportàvem entrepans, jugàvem a futbol i quan jugava el Barça...com paties, el peu t'anava sol i sempre deies "cullons" amb la teva veu desgastada, rovellada. Tot i ser un avi érets alt i guapo, sempre fort, t'intento recordar sempre així i no tant feble com en el teu últim dia en què et vaig omplir de petons sense saber que no et veuria més. Però després recordo quan, a la platja, et posava sorra al melic i m'hi deixaves fer pastetes i després feiem castells de sorra. Quan veig avellanes, et veig a tu pelant-les com ho feies, en menjaves cada dia. Érets un manetes, em vas fer la caseta de fusta, l'armari per la roba de la nina, et restauraves les eines... Quan cridaves a la Nona amb un xiulet, quan jo seia a la teva falda o quan intentaves explicar-me matemàtiques dibuixant aquells números tan perfectes a la teva llibreta negre... t'anyoro, t'anyoro molt i no t'oblido.



by me